Carta a la meva filla...

Oh Petita meva! Avui és un dia de festa, avui és el teu sant. Molts d’anys, amor meu… Encara que també, per a mí, és un dia trist. Demà començ a fer feina. Ai, vida meva! Què faré jo tantes hores sense tu? Qui vendrà quan et despertis a besar-te fins que riguis? Tots aquells petons de bon dia on aniran?

Sé que el teu pare et farà de tot perquè estiguis contenta i no t’adonis gaire de que jo no hi som… Però jo no hi seré, egoísta o no.

M’és ben igual si diuen que estàs malcriada i jo t’he vesiat. I què en farem de ses mametes que covaran el teu berenar? Quina pena que té la meva ànima de pensar que durant un parell de mesos ens allunyarem un parell d’hores cada dia per un parell de dotbers que mai podran compensar aquesta tristor meva.

I tú, petita meva, estàs preparada per a passar tant de temps sense jo?. Realment esper que estiguis molt millor que jo, que no et venguen els plors ni la pena o l’enyorança perquè, vida meva, t’assegur que ja la pateixo jo per ambdues.

Des de que vas començar a crèixer a dins el meu ventre i ens unia un cordó que ens alimentava i ens unia l’una amb l’altra, crearem una cadena irrompible, invisible, que mai ens separarà encara que entre nosaltres tenguem kilòmetres de distància i hores d’espera per retrobar-nos. Aquesta cadena ens té enganxades per sempre.

Jo no sé què farem demà, ni on ens portarà el futur però el que sempre desitjaré és seguir al teu costat.

Segurament d’aquí uns dies ja ens sentirem millor totes dues i d’aquí uns anys jo riuré pensant en tot el que ara he plorat. Sé que serà una fase més, que mil·lions de mares passen per aquest moment tan horrible i ho superen i la nostra petita família també en sortirà. Tu faràs llaços nous amb el teu pare, crearàs noves rutines amb els padrins i no ens donarem compte i els mesos hauran passat i ens podrem tornar a covar a totes hores al nostre ritme, sense horaris ni pressions. Segur, petita meva, que aquests dies que hem viscut sense saber el gran valor que tenien retornaran i no ens donarem compte i ens despertarem un matí sense rellotge i recobrarem aquesta complicitat, aquests 19 mesos que gairebé només m’he dedicat a ser en exclusiva ta mare han estat els més feliços de la meva vida. No podria estar més orgullosa de ser ta mare.

Bàrbara Maria Veny Barceló