Just
quan va néixer el meu primer fill va ser quan realment vaig ésser conscient
que jo també acabava de néixer com a mare i l'experiència va ser realment
gratificant però també intensament autoqüestionada… supòs que les mares som
així…
Però el meu petitó va pagar “la novatada”
com sovint podem sentir, d’aquí i d’allà… Si, ho confés, el meu primer fill és
el meu primer gran mestre en l’aventura de ser mare.
Per ell escric aquest article, perquè
tantes altres mares ho puguin llegir i tenguin una petita base per no caure en
les mateixes errades que jo vaig fer…. Si, el cor ja me deia que m’
equivocava, però com que en algun moment de la nostra vida, sense saber com,
deixam d’escoltar el cor, després passa el que passa…
El cas és que aparentment, jo estava molt
segura que volia respectar el meu fill, però en la pràctica, em deixava guiar
per la meva mare, per la meva germana, per les seves bones intencions, però
torn repetir, que a una mare, l’ha de guiar el cor…
Quan el meu petit plorava, moltes vegades
havia d’escoltar,NO PASSA RES PERQUÈ PLORI UNA ESTONA… JA LI TORNES “ENXUFAR”
LA TETA…UF! AIXÍ NO T’HO LLEVARÀS DE DAMUNT… JA EL TORNES TENIR EN BRAÇOS… i
així moltes altres coses, que per desconeixement, pensaven que em farien bé…
Avui tenc clara una cosa: NO DEIXEU PLORAR
ELS VOSTRES FILLS!!
Ara
no som jo per caparrudesa qui fa aquesta sentència; sinò que, després de molt
llegir sobre el tema, he trobat aquests estudis…He, he, com que no ho dic jo
segur que ho creureu més…
Després de moltes recomanacions de posar-li
el Baby Einstein, posar-li música de Mozart i jo que sé quantes parrafades més,
avui us duc la millor eina per estimular el desenvolupament harmoniós del
vostre infant. La millor eina per garantir
una educació sense obstacles, una ajuda per aprendre millor i de manera
més segura. Teniu el vostre nadó en braços, acaronau-lo i en la mesura del que
us sigui possible, no el deixeu plorant tot sol… i perquè? Perquè com molt bé
explica Rosa Jové al seu llibre TODO ES POSIBLE, els nadons tenen 3
característiques que fan ultranecessari que ens ocupem d’ells.
En primer lloc són èssers ALTRICIALS: Això
suposa que per a la seva supervivència ens necessiten a nosaltres ( les mares
en primer lloc). Si en lloc de ser mare d’un nadó, ho fossim d’un peix o d’ una
tortuga, ens aniriem tranquil.lament a fer un cafetet, però com que no va per
aquí la cosa... el nadó moriria perquè
no trobaria la cura, alimentació i protecció que li pot oferir la mare… Els
primers mesos de vida són com si fos una continuació de la gestació. Per això
és important que es produeixi una alimentació a demanda; com la que tenia abans
de néixer, contacte continuat i engronçades. Això és determinant per a un
correcte desenvolupament.
El Cervell humá és com una estora i és més
desenvolupat com més atapeïda de fils estigui; per fer una comparació, com
menys llum deixi passar l’estora (si l’agafam i intentam mirar a través
d’ella) més connexions ha pogut elaborar la persona i més desenvolupat está el
seu cervell. Que sapigueu que aquests fils de l’estora estaran més fermament
teixits com més atès estigui el vostre nadó…
Els vostres fills han de saber que són valuosos,
perquè si els fem esperar pensant: que s’aguanti!, que plori, no li passa res…
està clar que creixerà amb una baixa autoestima i amb inseguretat perquè
pensara: no som valuós,no val la pena cuidar-me, no mereix ésser estimat ni
cuidat.
En segon lloc els nadons són éssers
EMOCIONALS: això implica que no poden
enraonar com ho fem nosaltres i es regeixen pels seus intensos estats d’emoció.
Quan
un nadó no se sent atès, activa el mecanisme, que de manera molt sabia, li ha
oferit la natura, és a dir el plor. El plor, produeix una situació d’estrés
que, si dura molta estona, col.lapsa el seu cervell. Si l’estrés no es frena,
es “dispara” el Cortisol (és una hormona de l’estrés). El Cortisol “mata”
neurones. Per això no és bo estar estressat es tengui l’edat que es tengui.
Si deixam un infant plorar o no l’atenem,
tendrem un nin/a i després un adult amb connexions neuronals pobres i les que
si que es puguin grabar, seran les d’inseguretat, por, baixa autoestima…
En tercer lloc i no menys important, s’ha
de dir que els nadons són: SENSORIALS, MOTORS I SOCIALS.
El fet de ser sensorials implica que
descobreixen el món gràcies als seus sentits i com ja se sap, el sentit del
tacte és el primer que es desenvolupa, però si no el toquen i l’abraçen…el seu
tacte és pobrament desenvolupat…
Tampoc podem pensar que estarà sempre
calladet/a al cotxet, perquè necessita moure`s per desenvolupar el seu cos en
relació amb el món… Així és que si plora perquè està cansat de cotxet... Ja ho
sabeu…
Quan diem que el nadó és un ser SOCIAL,
implica que per connectar amb el món interior i el món exterior, necessita de
les altres persones, perquè són el seu primer mirall, per això caldria
oferir-los un bon mirall, no trobau?
Realment, aquestes són quatres pinzellades
per començar a entendre que si passa res si deixam plorar un nadó… Ara ja tenim
alguns arguments per contestar a la veinada quan ens digui que ella deixava
plorar el seu fill i li ha sortit molt sanet… Tant de bo jo els hagués tengut
en el seu moment. Crec que això de ser mare és una tasca intensa i crec que
mereixem estar ben informades, així és que , mamàs LLEGIU! Segur que la
Humanitat ho agraïrà…
Felanitx, Novembre de
2013
Autora: Maria Jiménez
BIBLIOGRAFIA
JOVÉ,R. TODO ES POSIBLE. BCN 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario