Pensem una mica... Cerquem al diccionari...
faringitis.1. f. Med. Inflamación de la faringe.
espondilitis.1.f. Med. Inflamación de los cuerpos
vertebrales.
La Reial
Acadèmia de la llengua Espanyola diu això… Què n’hem de pensar idò de la
paraula MAMITIS? Aquesta paraula que
tothom emplea per fer diagnòstic de la relació que tenim amb els nostres petits
i les nostres petites. També diuen frases com “està emmarat, -ada”, està
consentit, -da... Sempre amb connotacions negatives. Així pensam que La Reial
Acadèmia definiria aquesta paraula si en cercar l’haguessim trobada, que no ha
estat el cas:
Mamitis.
- f. Pediatria. Inflamació del cos matern.
Escolta, tu...
Ja sé que en acabar de parir no estem precisament molt miradores... És cert que
estem unflades, malmenades, amb un aspecte molt millorable, però quina falta de
sensibilitat seria dir-nos que esteim inflamades... De qualsevol manera; la
paraula mamitis s’emplea per una altra cosa.
No sé al lector
o la lectora però a mi em sona fatal.
Sona a malaltia, a cosa dolenta, dolentíssima. Què hi farem? El que és
femení provoca desconcert, por. Tinc la sensació de que sempre ha estat així.
Vaig llegir un llibre fa uns anys en que es parlava del mal que ha fet el
llenguatge dels historiadors en el concepte de la dona dins la societat i ara
pensant, pensant, sembla que aquesta paraula n’és un bon exemple.
Ja a l’antic
testament se’ns parla de la dona impura que ha d’estar un període de temps
sense tocar cap cosa santa fins que elimini la impuresa del seu cos (la sang
després del part), essent més el temps d’impuressa, és clar, si la dona ha
parit una nina i no un nin.
En aquest link
s’explica molt bé: http://www.tubiblia.net/la-purificacion-de-la-mujer-despues-del-parto/167
Si aquest és el
fonament de la nostra societat impregnada per les reminiscències seculars, què
podem esperar que pensin la majoria de persones de l’exercici natural de la
maternitat tal i com la dona i el fill o filla la senten i gaudeixen?
En Petit està
amb mi les 24 hores des de que va nèixer. En contades ocasions ens separem i
sempre per requeriment de les circunstàncies i no per desig. Gaudim d’estar
junts. Estem tranquils i feliços quan estem junts. Jo em sento segura,
tranquila i feliç i don fe de que en Petit també es sent segur, tranquil i
feliç. El mateix li passa amb el Pare, la Padrina i el Padrí. Som les seves
persones de referència. Amb nosaltres té un vincle d’afecte (apego en castellà)
que li proporciona seguretat, confiança, tranquilitat i li mostra com vivim,
què feim, com som emocionalment, quines respostes tenim davant les situacions
que per a ell són desconegudes i potencialment perilloses fins que es demostri
el contrari.
En Bowly,
defineix el vincle d’afecte com la tendència de l’infant a reduir la distància
entre ell i les persones o objectes que li suministren protecció. L’autor diu
també que “el sentiment de seguretat no és una condició natural sinó un camí
potencial de desenvolupament que pot o no ser recorregut”. Per tant, i tenim
responsabilitat i feina a fer per a ajudar al nostre fill o la nostra filla a
transitar per aquest camí que ell o ella s’han de construir. El camí de
l’autoconfiança i la seguretat.
Esteu preparats
per acompanyar-los en aquest viatge?
Si ho feis heu
de tenir en compte que no són nins vesiats, no són nines emmarades, no són
infants amb mamitis, no són capritxosos. Són infants en desenvolupament. Són
nadons que ens requereixen per cobrir les seves necessitats fisiològiques fins
adquirir la suficient autonomia però també i, diria que sobretot, per cobrir
les seves necessitats emocionals.
L’establiment
d’un vincle d’afecte fort i confortable entre el nin o nina i una figura
d’afecte afavoreix el desenvolupament òptim de la persona la resta de la seva
vida.
D’entre els 4
tipus de vincles de d’afecte que coneixem (segur, resistent, evasiu i
desorganitzat/desorientat), el que ha de ser més desitjable és el segur. I hi
podrem arribar mitjançant l’exercici de 8 principis fonamentals:
1.
Preparació
per a l’embaràs, el naixement i la paternitat.
2.
Alimentació
amb amor i respecte
3.
Respondre
amb sensibilitat
4.
Contacte
maternal
5.
Garantir
el descans segur física i emocionalment
6.
Proporcionar
cura afectuosa constant
7.
Practicar
la disciplina positiva
8.
Recerca
de l’equilibri entre la vida personal i familiar
No hay comentarios:
Publicar un comentario